joliu

No es preocupi per les retallades

2011-06-10T17:41:00.004+02:00

Trias governarà amb la mà estesa

2011-05-23T13:57:00.003+02:00

"No ens agraden les retallades"

2011-05-17T10:18:00.006+02:00

No serà aquesta la retallada que tanta por els fa?

Hereu: "Que no nos la corten"

2011-05-16T09:58:00.001+02:00

pssssssssssssssssssc

2011-05-11T16:47:00.003+02:00

"Jo votaria en contra de la disciplina de vot del PSOE, si calgués, per defensar Catalunya"
"El dia que jo pensi que amb grup propi defensarem millor els interessos de Catalunya, seria la primera en demanar-ho"

Barcelona, una ciutat preparada...

2011-05-05T14:18:00.003+02:00

Un dels valors indiscutibles de l'alcalde Hereu és la seva determinació. Encertat o no el camí que hagi pres, mai no defalleix en el seu convenciment. Tant és així que poques vegades l'haureu sentit sense pronunciar en algun moment "jo estic convençut que..." fins al punt que aquesta expressió s'ha convertit en la seva crossa preferida. No és estrany doncs que els responsables de la campanya socialista hagin volgut aprofitar aquest tic distintiu del seu candidat en el nou video de campanya, donant-li un suposat valor positiu.
El que ells no saben, és que ja fa temps que cada vegada que el sentim declarar-se tant convençut, el que s'acaba sentint és que està com vençut. Pareu l'orella, ja ho veureu.

Les properes parades de La Rambla

2011-04-20T14:54:00.004+02:00

Els ocellaires de la Rambla -avui convertits en paradistes de la Rambla- ja en tenen el pap ple de les indecisions de l'alcalde Hereu i han empaperat les parades al crit de 'Prou disbarats!'. Reclamen la fi de les mentides, el compliment d'allò signat i un nou disseny, que a part de nou sigui digne.
No seria gens extrany que, si l'Hereu continués a l'alcaldia, aquesta vegada s'optés per un disseny de 'quita i pon', per poder cagar dubtes amb tota tranquilitat.

Viure d'herència

2011-01-12T16:08:00.001+01:00

Benvinguts als anys 10

2010-11-25T23:47:00.001+01:00

La primera dècada del segle XXI, que ara s’escola, serà recordada com una de les més grises i nefastes de la Història del catalanisme polític. Una etapa en que la qualitat del discurs ha baixat fins al nivell del reposa-peus del cotxe oficial i les declaracions més transcendents es podien fer en mig d’una calçotada. Una dècada en la que el sucursalisme espanyolista ha aconseguit, amb el suport irreflexiu de l’independentisme, ocupar tots els estrats del poder convertint a cada català en súbdit d’una corrua inacabable de regidors, caps, directors, consellers i presidents, mancats d’altre mèrit que no sigui el carnet del partit socialista. Un temps en el que es va arribar a frivolitzar la política fins al límit de l’orgasme i han acabat apareixent partits amb caps de llista de tot a cent.
El proper diumenge marcarà més que mai, si els catalans ho volen, un abans i un després en la Història Nacional de Catalunya. Tenim l’oportunitat i la necessitat vital de donar un tomb radical al rumb destructiu que porta el País votant la única opció que ens garanteix enfilar amb fets i sense demagògies el camí vers la voluntat dels catalans. Sense límits.
Benvinguts als anys 10, la dècada prodigiosa

Tenen el tripartit a tocar

2010-11-25T23:43:00.001+01:00

El seu Periòdic d’Andorra està publicant unes enquestes que donen uns 9 escons de diferència entre CiU i el tripartit. Que ningú no s’enganyi, amb aquestes dades el Tripartit encara és possible!
Qui tingui memòria podrà recordar amb facilitat que les enquestes de 2006 donaven a CiU fins a 56 escons quan al final van ser només 48. De les enquestes a la realitat hi va haver un salt de vuit escons!Amb el mateix diferencial, ens podem trobar un resultat exactament invers al de l’enquesta-esquer del Periódico i un Montilla President per la simple abstenció del Partit Popular.Cal tenir present que aquest és el territori preferit dels socialistes, el de víctima, el del pobre desvalgut que reclama el dret a governar, el de la por a la dreta que ens vol atropellar, el de fer confondre el guanyador amb l’arrogància… i fe de Déu que fa quatre anys els va funcionar: CiU va treure menys escons dels que pronosticaven les enquestes, i PSC-PSOE i ERC, més.
Companys, no val a badar. Que ningú que vulgui el canvi no el doni per fet, que ningú provi de fer carambola amb el seu vot. Diumenge només hi ha una garantia de canvi: el teu vot…. i el de tots aquells a qui puguis convèncer.

Grisos

2010-11-25T23:42:00.001+01:00

Just quan el país necessita passar plana i mirar endavant, els candidats que opten per el discurs més caducat són els mateixos que fan la seva campanya en blanc i negre. Deu ser per ajudar als més despistats a entendre que representen el passat.

Va Lent

2010-11-25T23:41:00.001+01:00

Des del naixement del primer triparit Esquerra s’ha anat allunyant emocionalment dels seus electors i n’ha perdut desenes cada dia. Diuen les enquestes que més de meitat dels que han estat votants d’Esquerra no ho tornaran a ser i encara em sembla poc. Deixar-se enredar per tercera vegada amb promeses d’independència a preu fet és senyal de ser molt poc viu. Tot i així encara hi ha gent que va lenta.

Eix Sevilla-Madrid-Bilbao

2010-11-25T23:40:00.004+01:00

Els estrategs d’Esquerra van tan fluixos d’idees que no tenen més remei que beure de les fonts del passat. Revisant els vells èxits és fàcil recordar el rendiment que va treure Carod de convertir-se en objectiu de les ires espanyoles després del viatge a Perpinyà. Puigcercós intenta enguany el mateix atiant la caverna per captar suports a Catalunya. Sortosament ja no som els que érem.

El paper secundari de la dona

2010-11-25T23:40:00.002+01:00

Quatre monges de Sant Pere de les Puel·les van untar i vestir l’altar de la Sagrada Família, fet que va ser celebrat a les notícies com a demostració del paper secundari de la dona a l’Església Catòlica. Ingenu de mi vaig pensar que, a la secció d’esports, també trobarien a faltar més dones en la seva directiva i organigrama Blaugrana, o que a la informació política també posarien el crit al cel per el paper “secundari” de la dona a la política catalana.

Busqui i compari

2010-11-25T23:39:00.002+01:00

Les campanyes de CiU no han estat mai gaire trempadores i més aviat han destacat sempre per una carrincloneria que no han aconseguit abandonar sense acostar-se al mal gust. L’avantatge és que, com diuen els grans publicistes, un bon producte és mitja campanya. Amb un candidat com en Mas la campanya es fa sola. Busqui, compari, i si troba un candidat millor, voti’l.

El sistema energètic

2010-11-25T23:38:00.002+01:00

L’amic Herrera ha de fer el difícil exercici de defensar en solitari un tripartit encara que sigui a preu de tractar de mentider al seu propi president. És sorprenent que els únics avaladors de la fracassada fòrmula siguin precisament els que han fet, encara que inútilment, la oposició des de dins. S’han oposat a la MAT i es farà, s’han oposat a la retallada de pensions i s’han retallat, s’han oposat a Bracons,…

No t’esperem, deien

2010-11-25T23:36:00.001+01:00

Qualsevol diria que qui més esperava en candeletes la visita del Papa són els companys d’Iniciativa per poder treure a passejar per enèssima vegada la seva parròquia del NO.No a la guerra, No al trasvassament, No a Bracons, No al quart cinturó, No al cementiri nuclear… Pura demagògia per tenir la gent escalfada, doncs s’hi posin com s’hi posin, es fa Bracons, el quart cinturó i ha vingut el Papa.

Per ordre alfabètic

2010-11-25T23:34:00.001+01:00

El mestre Zapatero s’ha tret del barret una nova cortina de fum per desplaçar el debat cap a l’eix progre-carca. Ara deixarem de parlar de la incompetència dels múltiples governs socialistes i ens posarem a discutir de si els fills han de portar el cognom del pare o el de la mare. A partir d’ara, per no discriminar el sexe de cap dels progenitors, registrarem els cognoms per ordre alfabètic. Vostés ja em perdonaran, però això no és progre, això és d’imbècils. Si això va endavant en poques generacions el llistat telefònic s’acabarà a la P per pura selecció natural.

Ni-Ni

2010-11-25T23:33:00.001+01:00

Amb la legislatura exhaurida Montilla ha aprovat la licitació de la Ciutat de la Justicia de Tarragona (69 MEUR), el nou hospital Trueta de Girona(250 MEUR), salaris ni-ni (20 MEUR), rebaixes en el peatge de la C-32 al Maresme, la Ronda de Mataró (59,5 MEUR), la concessió per a la construcció, manteniment i explotació de les 15 estacions de l’L9/L10 (1.435 MEUR), la remodelació de l’estació d’FGC de Gràcia (29,3 MEUR), l’institut Leonardo da Vinci de Sant Cugat del Vallès (8,8 MEUR), l’institut Montserrat Miró de Montcada i Reixac (6,8 MEUR), l’institut de Segur de Calafell (6 MEUR), l’institut de Pineda de Mar (4,6 MEUR), les de l’escola Bufalà II de Badalona (3,5 MEUR), la millora de les vies locals a la demarcació de Barcelona (40,5 MEUR), actuacions millora i conservació de la xarxa viària (27,6 MEUR), la variant de la C-13 de Vilanova de la Barca per un import (50,3 MEUR), l’Institut Angeleta Ferrer i Sensat de Barcelona (5,2 MEUR), les obres de l’Escola d’Almenar (4,7 MEUR), les obres de l’Institut de Tecnificació d’Amposta (4,4 MEUR), les obres de nova construcció de l’Escola Pau Vila de Sant Feliu de Llobregat (4,4 MEUR), del Parc de Bombers de Llançà (2,3 MEUR), … i el que faci falta. Ni ho faran ells ni ho pagaran ells. Ho pagaran els ciutadans.

Que l’esquerra no et tapi el bosc

2010-11-25T23:32:00.002+01:00

Amb motiu del seu comiat del Congrés dels Diputats, l’amic Herrera ha concedit una entrevista a El País. Aquesta consta només de 6 preguntes i respostes però això no és obstacle per que hi pronunciï fins a set vegades la paraula ‘esquerra/es’ , tres vegades ‘dreta’ i cinc vegades el terme ‘social/s’. Tot un símptoma de com la gent de Iniciativa entén la política: paraules, paraules, paraules.Això sí, com a record de Madrid, per amanir els seus malsons, sempre tindrà els aplaudiments que va rebre la seva darrera intervenció des de la graderia popular.

Apel·lem al vot inútil

2010-11-25T23:31:00.002+01:00

Amb la perspectiva que el Tripartit no sumi, que està per veure, qui més qui menys tots els partits aspiren llimar el resultat de Convergència i Unió amb l’esperança de poder obtenir una xifra de diputats que els permeti arribar a pactes amb Artur Mas. Aquesta és l’única possibilitat que tenen PSOE, ERC, Rcat, SI,… de tocar una mica de cuixa i de fer creure al seu electorat que els seus diputats tindran alguna incidència política.L’amic Herrera en canvi, ja ha promès que no pactarà amb CiU. Per anar a no fer res, qui el votarà?

Visca, visca, visca, Catalunya…

2010-11-25T23:30:00.002+01:00

Després d’anys d’intentar desplaçar el debat cap a l’eix esquerra-dreta, enguany es desperta més trempat que mai l’eix nacional. L’amic Uriel, aquell que avalava el pacte amb Montilla i acumulava parròquia tardoadolescent amb la consigna de la Catalunya Social com a màxima prioritat ara s’ha passat a l’equip que propugna just el contrari: independècia independentment de la ideologia. Però és clar, l’adaptació no és fàcil i de tant en tant se li escapa un puny.

Què fas Pepe?

2010-11-25T23:28:00.001+01:00

La crisi ha deixat els calaixos buits a la Generalitat i amb facutures per pagar. Les enquestes són tossudes i no remonten. Els programes dels partits de govern encara romanen incomplerts i per estrenar. Bona part dels seus membres, a totes tres bandes de la partició, pleguen per no tornar. Si Montilla tingués superpoders probablement el que faria és sortir volant.

“No compraré bons perquè no tinc diners”

2010-11-25T23:27:00.001+01:00

Joan Puigcercós acaba de sobrepassar fastigosament els límits de la decència anunciant que no té diners per comprar bons de la Generalitat ofenent a tots aquells que realment no tenim diners per comprar-ne i ens escarrassem cada dia per arribar a fi de mes sense cap ingrés públic. Si hem de creure que no té diners per compar-ne caldrà suposar que és un péssim gestor de la seva propia economia. Amb gent així és ben normal que la Generalitat, malgrat el millor finançament de la Història, no en tingui ni cinc.

Ens ofegarem

2010-11-25T23:26:00.002+01:00

Aquest govern està definitivament tripartit, dividit en tres parts. Si durant la legislatura donar la pròpia opinió ha estat una temeritat, ara ja és esperpèntic. Cadascú fa la seva campanya contradient, si cal, la mateixa obra de govern. Com a mínim el President té sort que, en general, els socis que encara té al govern no estan directament en campanya per que no van ni tant sols a les llistes i com a mínim a aquests els ha pogut imposar silenci. El Tripartit no té opinió. En té tres, o més.

Catalunya és una Nació

2010-11-25T23:25:00.002+01:00

Montserrat Tura, en les seves funcions de quota catalan/ista del PSC-PSOE, ha elevat el llistó del discurs del seu partit afirmant que Catalunya és una Nació. Que una evidència com aquesta, aprovada per el Parlament de Catalunya en tres ocasions, i sempre amb els vots del PSC, hagi estat pronunciada com a mostra de valentia per la representant del dit sector catalanista, demostra que el centre ideològic del partit és més espanyolista que mai.

Si jo sóc el Cruyff d’esquerra…

2010-11-25T23:24:00.003+01:00

Ja ho diuen que les comparacions són odioses. Ara Joan Ridao ens surt amb el ciri trencat aquest de dir que Carod-Rovira és el Johan Cruyff d’Esquerra. Amb aquest paral·lelisme Carod seria una mena de reina mare d’honor, destronat per un nou president rencorós, dilapidant així arbitràriament el patrimoni humà que representava, talment com Rosell féu amb Cruyff.

Quin ‘desfile’ més guais

2010-11-25T23:23:00.002+01:00

Els catalans no tenim massa tirada a això de les desfilades militars i encara menys si són les de l’article 8è de la Constitució Espanyola. Es per això que se’ns fa molt extrany veure que alguns hi tenen tanta afició. Així doncs es fa inevitable pensar que aquesta mena de gent, més que els nostres representants a l’Estat, són els representants de l’Estat a Catalunya. A Madrid, algun d’ells s’hi troba tant bé que no pensa tornar ni se l’espera, altres segurament l’envegen.

Un acord de govern

2010-11-25T23:22:00.002+01:00

Després de set anys de cedir el govern al PSOE de Catalunya qualsevol diria que Joan Puigcercós acaba d’alliberar-se d’una abducció que l’hi ha tingut adormida la consciència tot aquest temps. Certament la frase que ha pronunciat: ‘un acord de govern entre Esquerra i CiU ajudaria a “empènyer” Catalunya‘, hauria pogut ser meva fa set anys, però dita avui no té el més mínim valor.

Em feia perdre vots

2010-11-25T23:20:00.001+01:00

De quatre que eren, dos han marxat i al tercer l’han fet fora. Sembla que a Puigcercós no li fa cap por quedar-se sol i fins i tot s’hi esforça. Ara Carod diu i repeteix que no en parlarà fins després de les eleccions i entre dir-ho i repetir-ho deixa anar el que no havia de dir, que en Joan l’ha apartat de la llista per que li fa perdre vots. Endavant Joan, tot el mèrit serà teu.

El que guanya és el millor

2010-11-25T23:19:00.001+01:00

Zapatero ha dit avui que per damunt de tot és un demòcrata, per tant qui guanya és el millor i es mereix el lloc. Però que ningú s’emocioni , no parla pas de les eleccions catalanes. A Catalunya les coses funcionen d’una altra manera i no dubteu que aquí es farà, si existeix, qualsevol combinació que superi CiU,

O referèndum o res

2010-11-25T23:18:00.001+01:00

Els tres Joans estan fermament decidits a condicionar qualsevol pacte a la convocatòria d’un referèndum sobre la independència. El primer que s’extreu d’aquest plantejament és que donat que cap dels tres té la més mínima possibilitat de governar, ho juguen tot a la possibilitat de pactar. El que no pot entendre l’elector sobiranista és que aquells que reclamen el vot amb la promesa de pactar, són incapaços de fer-ho amb aquells que proposen el mateix.

Des de dins, des de fora

2010-11-25T23:17:00.001+01:00

Al País Basc, com a Catalunya, hi governa el PSOE. La diferència és allà el president socialista l’ha posat el PP i aquí l’hem posat nosaltres. Puigcercós, quan mira al País Basc, s’adona que els ‘bons’, des de la nostra perspectiva nacional, són els del PNB. A Puigcercós també, quan mira a Catalunya el traeix el subconscient i identifica CiU amb el PNB. Puigcercós finalment, que ha deixat fora del govern a CiU posant el país en mans del PSOE, té la barra de reclamar a Mas la feina que ell no ha estat capaç de fer des de dins.

Grans, mitjans, petits…

2010-11-25T23:16:00.002+01:00

Totes les enquestes de les darreres setmanes apunten a la línea de flotació d’un dels grans mites d’aquest país, aquell que diu que els dos grans partits de Catalunya són Convergència i Unió i el PSC-PSOE. Aquesta ha estat una afirmació tant indiscutida que mai ens hem pres la molèstia de d’observar la realitat per desmentir-la, però si ens ho parem a pensar, només ha tingut verosimilitud l’any 2003 quan la diferència entre ambdós partits es reduí a 4 escons. La resta de legislatures CiU ha superat els socialistes per, concretament, 10 escons el 1980, 32 el 1984, 27 el 1988, 30 el 1992, 26 el 1995, 20 el 1999, 11 el 2006 i enguany CiU podria treure una diferència de tres desenes d’escons duplicant el resultat del PSC-PSOE.Amb aquest panorama seria més coherent afirmar que a Catalunya hi ha un partit grans i una sèrie de partits minoritaris i ultraminoritaris, seguint la terminologia que usa el redactor de El País.

Majoria absoluta independentista

2010-11-25T23:15:00.002+01:00

Miquel Iceta diu que les enquestes són un repte il·lusionant i Joan Laporta veu a tocar una majoria absoluta independentista. Optimisme que no en falti. El que dibuixen les enquestes és una única força capaç de formar govern i un parlament fragmentat en quatre, cinc o sis forces menors sense més ambició que poder especular amb els seus econs i que amencen d’entorpir el programa de govern del guanyador. Amb aquest panorama i compartint el somni de Joan Laporta, treballem per una majoria absoluta sobiranista, absolutament Mas.

El cara a cara

2010-11-25T23:14:00.002+01:00

En un contexte on les enquestes s’obstinen a diubuixar un escenari amb un gran partit i un estol de partits minoritaris i ultraminoritaris, el cara a cara esdevé vital per el PSC per continuar munyint el mite de la Catalunya dels dos grans partits. Ara falta saber on podrem veure aquests “un o dos” cara a cara. Recordeu el que va passar el 2006? Què us hi jugeu que la condició per fer un cara a cara en català serà fer-ne també un en castellà?

Els catalans s’escapen

2010-11-25T23:12:00.002+01:00

Que la cosa va en sèrio ho tenen més clar els espanyols que nosaltres mateixos. Catalunya acabarà marxant i els espanyols programen les seves infraestructures amb aquesta premisa, o us penseu que era només per que ens ténen mania. La novetat és que per primer cop a la Història els catalans ho comencem a saber. Fa pocs dies en una taula rodona algú va retreure a Jordi Pujol que sempre s’havia mostrat contrari a la independència, Pujol ho va reconèixer però va afegir que ja no li queden arguments. Alguna cosa està canviant si Pujol reconeix que la permanència a Espanya és indefensable.

No ets independentista?

2010-11-25T23:09:00.001+01:00

No fa massa anys, els amics d’ERC ens explicaven que CiU i Montilla eren nacionalment la mateixa cosa: autonomistes. De manera que preu per preu, era millor pactar amb els socialistes per la cosa de l’esquerra, i per deixar clar que no tenen res en contra d’aquells que estimen Espanya. L’estratègia secreta consistia en arrossegar Montilla cap al catalanisme. Com sempre, les intencions deixen de ser secretes aviat si no s’assoleix l’objectiu ja que aleshores només et queda fer-ho creure per increïble que pugui ser. Com sempre també, la realitat és la que és i el PSC és més espanyolista que mai. Tal com diu Anna Simó, es desmenlena. Qui arrosegava a qui?

“Si hi ha que arremangar-se”

2010-11-25T23:08:00.001+01:00

Diuen que durant la turbulència provocada pel viatge de Carod a Perpinyà, el PSOE va amenaçar amb escindir-se del PSC. Els líders de la cosa, impulsada des de Madrid per José Blanco, haurien estat Bustos i Corbacho. Vista la deriva espanyolista del Sr. Montilla, més que escissió sembla que el PSOE hagi practicat la fagocitació del PSC. I parlant de Bustos, l’etern ministrable frustat i germà petit d’aquest club súper3, encara ens donarà alguna sorpresa si finalment no entra a les llistes.

El PSC un partit de progrés

2010-11-25T23:07:00.001+01:00

Està clar que el PSC és un partit de progrés, els seus militants progressen que fa feredat. Es fa difícil saber quina proporció de militants ingressen un sou públic però si per posar una xifra rodona dius tots, segur que no t’equivoques de gaire. Més que un partit, n’hi ha que diuen que és una agència d’ocupació. De fet, alguns indicis fan pensar que ténen més càrrecs per repartir que no pas personal, o si no com és que n’hi ha que n’ostenten més d’una dotzena.

Un problema estètic

2010-11-25T23:06:00.002+01:00

L’estimada Carme Chacón i el seu marit haurien adquirit, segons informen els seus amics de intereconomía, una casa de luxe al Carib, indret on sembla que ja hi van passar les darreres vacances de Nadal. Trobo ben normal que es comprin una casa de luxe, és evident que la poden pagar, però m’extranya que la catalaníssima Carme no hagi preferit compar una casa igualment luxosa al Cap de Creus o al Delta de l’Ebre on pugui passar les vacances de Nadal amb el seu marit sentint-se orgullosa de mostrar-li el seu país, els seus familiars i els seus amics.

Voleu una fàbrica de la Chery?

2010-11-25T23:05:00.001+01:00

Fa unes setmanes el President Montilla es va fer fotografiar a la Xina arrancant als responsables de Chery el compromís de plantejar-se ubicar una planta a Catalunya, cosa que segons sembla ja fa uns quants mesos que s’estan plantejant. Com va explicar abastament en Partal, la casa Chery no és precisament un expemple de respecte per la propietat intel·lectual, els treballadors i el medi ambient. Si Montilla demanés la opinió als aturats potser es trobaria una sorpresa.

Dret a decidir? Què és això?

2010-11-25T22:49:00.004+01:00

Amb un tripartit que no reivindiquen ni els amos, Montilla ha optat per allargar la legislatura tot esperant el miracle. El miracle havia d’arribar en forma d’indignació popular contra la corrupció convergent i això havia de ser així encara que aquest sigui l’any, de tota la creació, que més socialistes hem vist imputats, detinguts o empresonats per accions comeses en exercici del seu càrrec. El temps avança i el miracle no arriba. Ni arribarà encara que El Periódico faci portades en tres dimensions i ulleres de regal. El Tripartit s’ho ha jugat tot a una carta i ha perdut.

ABSOLUT MAS

2010-09-14T00:12:00.003+02:00

En endavant, i fins que l'Artur Mas no sigui president, en Joan Oliu publicarà les seves vinyetes tots els dilluns, dimecres i divendres a ABSOLUT MAS.

CiU 290 - Montilla 2.150

2010-08-25T17:17:00.000+02:00

Al PSC hi cap...

2010-08-22T21:51:00.000+02:00

M'estàs deixant sol

2010-08-12T16:51:00.002+02:00

El que més em preocupa és l'atur

2010-07-30T18:18:00.001+02:00

Carles Martí i el seu historial

2010-07-28T15:09:00.004+02:00

PER SABER-NE MÉS:

Ells fan les normes. Ells se les salten

Normativa Pòstuma

Irregularitats urbanístiques sense responsables

Montilla, cap de l'oposició

2010-07-28T02:04:00.001+02:00

xorissos

2010-07-28T02:03:00.002+02:00

Esquerra l'empeny

2010-07-28T02:01:00.000+02:00

Espanya es trenca

2010-07-28T02:00:00.002+02:00

De la Model a Brians II

2010-07-28T02:00:00.001+02:00

Carretero-Laporta

2010-07-28T01:59:00.002+02:00

Els mossos arriben a l'Ajuntament

2010-07-28T01:57:00.000+02:00

Montilla, cap de l'oposició

2010-07-27T19:01:00.001+02:00

Solidaritat

2010-07-22T16:11:00.005+02:00

Compte amb el nas

2010-07-20T11:19:00.000+02:00

DC. El programa

2010-07-19T14:47:00.002+02:00

Això no avança

2010-07-11T01:21:00.002+02:00

Manifestació transversal

2010-07-02T01:44:00.002+02:00

Adéu Blogger

2009-05-19T14:49:00.002+02:00

Bon dia Wordpress

Laura

2009-05-02T11:43:00.005+02:00

En els darrers anys de carrera és habitual passar força hores a la biblioteca. La de la meva facultat té una barreja justa de ronicitat i magnificència que convida a la sorda concentració. Però no dir res a l'Alexa en creuar-me-la al caire de l'escala no ho justifica el respecte a l'ambient si no una covardia imperdonable. Lluïa vora l'ull dret un morat indissimulat i he caçat al vol que justament d'això i del Roman parlava amb la seva companya en aquell instant. He continuat el meu pas amb un simple alçament de celles i un mal somriure rectilini mentre ella em seguia el fons del ulls tensant les celles i serrant les barres.
Fa ja alguns cursos que mantenim una gèlida intimitat que no pot amagar que perdo el cul per els seus òssos i ella hauria d'haver entès que res no faré fins que no deixi el fill de puta que que la xuleja. Tothom veu com la mal tracta impúdicament, però que ho arribi a reflexar la seva pell depassa ja el límit d'allò tolerable.
Just ara aterra l'abominable i s'asseu a la taula del fons. El cor se m'accelera. Què és el que s'espera de mi? La companya de l'Alexa, tornant a deixar en ridícul la meva nul.la iniciativa, comença a fer copets a la taula amb la cua del boli bic. Altres van entent el codi i s'afegeixen al compàs. Aviat, ella és l'única que manté en boli quiet. Sense plena consciència del que faig, m'assec al seu costat i mentre l'envolto amb un braç, amb l'altra mà dóno ritme al seu bic. Entretant, en Roman s'ha aïllat entre un llibre i els auriculars. Davant la impotència, la majoria opten per abandonar la sala. Entre les figures que desfilen una s'atura davant meu. Alço la visita i veig, boli en mà, la Laura, la meva nòvia. Podeu creure que me'n havia oblidat?
-Qui picarà la taula per mi quan estiguis amb ella?

Inevitablement, hem acabat al llit

2009-04-24T14:15:00.002+02:00

La conec de vista, us hauria respost fins fa pocs dies, però us hauria mentit. Fa massa temps que ens veiem per seguir-ho amagant. Des que vaig començar a veure-la de lluny vaig intuïr que ens acabaríem trobant, i ja en portem unes quantes. La meva relació amb ella havia estat sempre molt esporàdica i superficial, cada trobada havia de ser la darrera i constantment feia propòsit d'esmena. La situació actual és insostenible, deixo qualsevol cosa de banda per anar-me'n al llit amb ella. Aquesta mala vida no es pot mantenir. He trucat a la meva dona: -estimada, avui la ciàtica no em deixa sortir del llit., busca'm un bon osteòpata.

Carretero mou peça, el tauler tremola

2009-04-19T00:45:00.003+02:00

Joan Carretero ha estat capaç de fer tremolar el monòton paisatge polític català amb una senzilla llista de veritats. No ha dit pas res que no sabéssim ni que altres no haguéssim dit abans, però no tothom és Carretero.
Les ferides més profundes les ha provocat el seu desig que a les properes eleccions (ell no dit al 2010,per tant no descarta que s'avancin) "es presenti una candidatura d'ampli espectre que tingui com a eix programàtic central la proclamació unilateral de la independència de Catalunya per una decisió majoritària del parlament, que posteriorment seria sotmesa al corresponent referèndum de ratificació". No fa pas massa hauríem dit que aquest partit és ERC, però les coses han canviat tant que tota la premsa s'ha afanyat a interpretar que proposava un partit nou per al 2010 (la premsa ja no compta amb l'avançament). El mateix Puigcercòs ha caigut a la trampa de cuatre grapes i renunciant a reafirmar l'independenitsme d'ERC, convida als reagrupats a deixar el partit.
La baixada de pantalons és memorable. Amb quina cara aixecarà la mirada del terra un avergonyit Vendrell que fa dos anys, a ritme de calçotada, demanava a Artur Mas el mateix que avui Puicercós és incapaç d'assumir?

La tourneuse de pages

2009-04-15T11:08:00.008+02:00

Ara que veig que el tema Guardans segueix cuejant, aprofito per explicar-vos un breu encontre que vaig tenir amb ell en aquella fatídica setmana en la que per despit li va agafar un atac d'incontinència verbal. (No és primícia donat que ja ho havia deixat escrit fa temps sota pseudònim al bloc de'n Salvador Garcia-Ruiz, però sí que per molts serà novetat)

El divendres d'aquella moguda setmana me'l vaig trobar al videoclub -viure a "Zona Nacional" té aquestes coses, em trobo en Duran al parc, en Guardans al videoclub...-
Resulta que arriba i diu: -'vinc a tiro fet, vull 'La tourneuse de pages', però no sé com han traduït el títol en castellà'.

-'Doncs si no ho sap vostè, jo tampoc'. li respon la mestressa.

Es tracta d'una magnifica pel·lícula, que jo havia agafat poques setmanes abans, on l'habitualment còmica Catherine Frot fa un paper dramàtic esplèndid, us la recomano.

Jo, en veure que la desconsiderada servidora no tenia massa ganes de col·laborar i només se sap de memòria les americanades, vaig col·laborar dient-li l'estanteria on la podia trobar. Mentre ella hi anava vaig aprofitar per posar-me a comentar el film amb l'Eurodiputat fins que em vaig adonar que encara no s'havia dignat ni a desviar la mirada vers la meva persona malgrat les meves reiterades mostres de bona voluntat i simpatia.

Vaig estar a punt de dir: 'ja veig que no tens massa ganes de parlar', però em sembla que no hauria agafat la indirecta. La capteu vosaltres?

Realment però, la tasca que ha desenvolupat en Guardans en aquest procés sobiranista de CDC és ben d'agrair. Per fi el Mas ha aconseguit que sapiguem que és independentista sense encara haver-ho dit mai. És fabulós.

En el darrer capítol del serial l'amic Guardans ens fitxa per un Ministerio de Cultura que voldríem abolit, amb una Ministra que signa manifestos "por la lengua común" . Amb aquest panorama, el millor que pot fer CiU, si li busquen les pessigolles, és el sord.

Com més fang remena en Guardans, més ganes ens venen de votar Tremosa. I és que l'opció Tremosa no falla per cap banda: alguns l'ataquen dient que va ser militant de CiU 17 anys, però precisament del que es tracta és d'exemplaritzar el retorn del vot perdut. Per l'altra banda ens recorden que va votar no a la constitució Europea, doncs més punts per ell encara, França i Holanda li han acabat donant la raó.

Tot sembla indicar que el lent viratge del transatlàntic convergent apunta bé, encara que hi hagi qui prefereixi saltar per la borda.

Mitja part, 4 a 0

2009-04-08T21:55:00.000+02:00

Som una nació. Infinitat de detalls ens ho recorden: una història, una llengua, una arquitectura, una cultura, un president Pujol i, sobretot, el Barça.
Que el país que és capaç de parir un equip com aquest no tingui estat és una anomalia que europa no es pot permetre. Es bàsic que en Ramon i l'Oriol s'emportin uns DVDs a Brussel.les.

Calla que... potser torno... una mica

2009-04-04T21:35:00.003+02:00

Sóc en un bar on mai no havia entrat. Hi he vingut a veure el Barça encara que no el miri massa. El plaer d'anar a veure el Barça i no mirar-lo és un privilegi que haig d'agraïr a les generacions de mascles que m'han precedit i sobretot a la resignació de tantes i tantes dones entre les que cal incloure la meva. Santa matrona. El partit d'avui m'inquieta ben poc però si m'estalvia donar el sopar a aquelles dues bestioles que tinc per fills, el Barça/Valladolid esdevé vital. Santa matrona.
El que en realitat em té ocupat en aquest instant és el nou telèfon que espero que em permetrà postejar a estones mortes i matar el cuc blogaire que em fa pesigolles a la punta dels dits. Vejam si funciona.

MÉS DE 50 BATBLOGS: ELS COMBATENTS PER LA LLIBERTAT

2009-04-01T17:35:00.001+02:00

Aquest mes de març que ja s’escola ha estat testimoni d’una modesta efemèride en la catosfera. Batblocs, l’agregador de blocs dels Combatents per la Llibertat, ha arribat als 50 blocs adherits (ara ja en som més!).Modesta, sí, però no insignificant. Batblocs és la punta de llança de la revolució democràtica que s’està gestant en aquest país nostre. Una revolució no violenta, però sí ambiciosa i destructora. Ambiciosa, perquè la formem gent que volem dedicar els millors anys de la nostra vida a la causa de la Llibertat de la nostra Pàtria, que és el mateix que dir, de la llibertat dels homes i dones que la formen. I destructora, en el sentit schumpeterià del terme, és a dir, una destrucció creativa, perquè, com el nostre nom indica, volem acabar amb aquest experiment fracassat i profundament negatiu que ha estat el tripartit.Fracassat, perquè, com es demostra per la crisi que actualment patim, no ha estat capaç de proporcionar més benestar, més igualtat i més solidaritat als catalans i catalanes. Ben al contrari, les tan repetides polítiques socials, que havien d’esdevenir el deus ex machina de la seva actuació, s’han convertit en un veritable malson: prop d’un milió d’aturats, i l’augment incessant de la pobresa i l’exclusió social. I sense oblidar el cas vergonyant del suport inexplicable a la Llei de dependència, autèntica clau de volta de la invasió del Gobierno de España, en les competències dels anomenats governs autonòmics.I profundament negatiu, perquè ha menystingut, ha menyspreat, ha vulgaritzat, ha enderrocat, ha disminuït, ha empetitit, ha anorreat, etc., l’orgull i el tremp de milers de catalans i catalanes, que hem presenciat atònits com es devaluava un missatge independentista. Un missatge que, no fa pas tants anys, havia aconseguit mobilitzar centenars de milers de persones, fins al punt que semblava que tot era possible. Molts de nosaltres ens hem sentit estafats, humiliats i enganyats en les nostres conviccions més profundes.Tanmateix, no ens vam enfonsar. Ni vam dimitir, ni vam deixar-ho córrer. Armats, per una banda, amb un experiència vital que molts de nosaltres hem mamat dels nostres pares, avis i de generacions de lluita contra l’ocupant, que ens fa aixecar-nos quan hem caigut, i tornar-nos aixecar quan hem tornat a caure, i per l’altra, amb les eines –les armes– que ens proporciona la societat de la informació i el coneixement, vam decidir plantar cara, contra el derrotisme i la renúncia, contra l’abdicació i la rendició.Nosaltres, els combatents per la llibertat, lluny de quedar-nos al saló de casa, hem participat en algunes de les iniciatives que més han sacsejat la societat catalana, malgrat els intents de neutralitzar-les. I ara, que ja som 50, prometem no defallir, i ens comprometem a fer tot el possible per capgirar aquest estat de coses. Fins a restablir l’orgull i el goig de ser catalans i catalanes. Un poble lliure.Enhorabona, combatents per la llibertat. Felicitats, batblocs!I els que encara no us hi heu afegit... a què espereu?Visca la terra, mori el mal govern!

Post_um

2008-12-12T11:55:00.003+01:00

Estimats lectors, he decidit tancar el blog.
De fet ahir ja el vaig tancar però he trobat just i necessari obrir la finestra per darrera vegada i dedicar-vos unes paraules de comiat i agraïment.
Reconec que us mereixeu una explicació per aquesta deserció sobtada. Em sap greu però no la tindreu. Segurament per que no hi és o probablement per que n’hi ha més d’una: feina, por, odi,...odi sobretot. Ara com ara se’m fa difícil parlar dels sociates sense perdre les formes.
.

Em ve de gust confessar-vos que havia estat votant del PSC, em creia aquelles bajanades de la barretina, els botiguers i la dreta. Era socialista en un món d’amics i amigues socialistes. Però no us confongueu, no parlo de sociates del Baix Llobregat, parlo d’il·lustres families de l’ahir del PSC, amb qui he compartit més que una taula. Si la vida hagués tombat d’una altra manera, avui jo ben podria ser un gendre exemplar. Parlo d’una època en la que els homes que entraven en política tenien una història prèvia, tenien una idea, tenien un ideal. Tots. Els d'AP també. Aquell PSC ja no hi és. Quan els veig a les fotos d’executiva només hi veig PSOE.
Setmanes abans de les darreres eleccions, una d’aquestes dones que us deia, em reconeixia que veien escandalitzats com el Baix Llobregat havia pres tot el poder del partit i la branca catalana (sic) quedava escombrada. Malgrat això, em va demanar el vot per en Montilla tot emplaçant-me a liderar, passades les eleccions, un moviment jove en el partit per enfortir la vena catalana. Que despistada anava la pobre! Jo ja feia temps que renegava del PSC. Tres anys abans ja havia votat ERC. M’encantava deixar anar el discurs de la regeneració política, d’obrir finestres després de 23 anys, de la purga necessària que havia de passar CiU, etc. I el pitjor és que m’ho creia. Encara recordo com mesos després, mirant entre una nombrosa colla progre els formatges de la nit electoral del Zapatero_2004, m’esgargamellava cridant: Tripartit a Madrid! Tripartit a Madrid!
El que va venir després ja ho sabeu. Els que teníem un mínim d’intel·ligència, d’honestedat i d’amor per la pàtria varem estampir-nos de nassos contra la dura realitat: ICV, ERC i PSC van demostrar la seva incapacitat, ineptitud, incompetència,... i Zapatero la seva mala fe. La meva decepció va ser gran i, amb en Maragall, especialment dolorosa.
Avui la cosa va pitjor. Després de tanta evidència hem hagut de comprovar que convivim amb éssers humans capaços de donar 25 diputats al PSOE. No sentiu fàstic? Jo sí.
I és que tornant als polítics i els ideals, avui encara penso que tots els polítics en tenen, fins i tot els de Ciutadans. Tots, excepte els sociates.
Avui un sociata no em mereix cap respecte, cap credibitat, cap compassió. La nova generació sociata no s’estima la terra ni la mare que el va parir, no coneix l’honestedat, fa mal sense proporció ni miraments, escup bilis, malmet tot allò que toca...i el que és pitjor: la gent els vota.
Amics, el govern Montilla aguantarà els 4 anys, no en tingueu dubte. Quan arribi l'hora caldrà evitar que la ignorància torni a decidir el nostre govern, i sobretot caldrà evitar que l’aritmètica ens aboqui a una sociovergència depriment. Caldrà que ens assegurem un govern català per Catalunya.
Tornaré.

Sóc sobiranista

2008-12-02T11:01:00.006+01:00

Sóc sobiranista. Sobiranista sense fronteres, sense límits. Sobiranista insaciable. Entenc el sobiranisme com el camí gradual a seguir per arribar algun dia a deslligar-nos d’aquesta rèmora que és Espanya. En canvi, la nefasta teoria independentista d’ERC proclama que com que no la tindrem avui ni demà passat, tant per tant,... Montilla, sense adonar-se que en un món que avança, no avançar és anar endarrera.

Carod i Puigcercós mostren la cirereta i s’obliden del pastís. Vendre indepèndència és una presa de pèl quan no som capaços ni d’obtenir un trist Estatut d’Autonomia. En paraules de Francesc Puigpelat, de fa més d'un any, La percepció general és que no se la prenen (la independènica) seriosament ni tan sols els que -en teoria- són independentistes. La gent no és ximple, i sap que l'independentisme només s'utilitza per guanyar vots, per atiar visceralitats, per esbravar-se a les calçotades i per amagar les misèries del dia a dia del Tripartit 1 i del Tripartit 2. A nivell general, ha quallat aquesta equació: independentisme = demagògia.

La independència és la fita. La construcció diària de la nostra sobirania és el camí. Alguns a ERC tenen vocació d’anxaneta, però falta molta pinya per poder fer l’aleta.

Crec en un sobiranisme basat en el Dret de Decidir. De ben segur que el camí serà llarg, però és l'únic que hi mena. Autocitant el meu primer post en aquesta casa El sobiranisme té graus, et permet acompanyar-me des d'ara fins que creguis satisfetes les teves aspiracions nacionals, malgrat que esperem que pel camí et poguem convèncer que no hi ha millor opció que arribar al final. És el tren que proposa l'Artur quan parla de Refundació del Catalanisme

Pel camí caldrà aprofitar la complicitat de sobiranistes tebis, sobiranistes cojunturals, sobiranistes interessats... L'Artur Mas, en el pitjor dels casos, serà un sobiranista útil, que ja és prou acostumats com estem a poltronistes inútils.

No sóc independentista

2008-11-27T10:36:00.015+01:00

Sorpresos? Bé, però si pot ser llegiu el post abans de bombardejar.

El meu admirat company de batalles Josep Sort s’ha proposat preguntar a l’Artur Mas si és independentista o no. Ha obert una causa al Facebook i en un parell de dies ja eren 160. Ui, ui, que valents! Segur que l’Artur es caga a les calces i ens fotem un panxot de riure, ha, ha, ha. Doncs mira, ja us responc jo i us dic que no. No ho sóc.
Jo, que fora incapaç de sacrificar la vida d’un fill per Catalunya, entregaria la meva a canvi d'un estat propi per a ells. I tot i així no em sentireu definir-me com a independentista. I és que com diu encertadament el mateix Sort "La Independència ha estat, és i serà, per definició, l'horitzó de tots els pobles del món. De tots! No n'hi ha ni un que hi renunciï". Cap català renuncia a la independència, aquell que ho faci esdevé espanyol. I és aquí on rau la qüestió: ets català o ets espanyol i els que no ho entenguin, que ho preguntin a l’Arnera què vol dir ser català i ser espanyol.
Renuncio, per redundant, a posar-me l’etiqueta d’independentista. La meva voluntat sobiranista és intrínseca a la meva condició de català. Citant altra vegada al company Sort: n'estic fins al capdamunt dels xantatgistes que van per les cantonades posant-te una pistola al pit i exigint que triïs.
La prova que no vaig massa errat és que aquells que llueixen més orgullosament l’etiqueta independentista (ERC) són els que menys han fet per la independència de Catalunya, mentre que l’entitat que més ens hi acosta, la PDD, mai se l’ha penjat.

Marina, ets d'esquerres?

2008-11-03T15:34:00.010+01:00

Tinc un amic, molt d’esquerres, que viu en un pis de la família (la seva vull dir), amb vistes al Turó Parc. És un home molt cultivat, li ve de família, també. Amb ell, l’altre dia vaig aprendre una paraula nova, de les filipines que tenen a casa en diuen interines, que sona més fi. L’home gasta amb mi aquell aire de suficiència que dóna el fet de creure’s d’esquerres i omple el seu discurs de paraules com social i pública. La darrera demostració del seu esquerranisme, que el fa sentir-se més digne que no pas jo, l’ha trobat en l’elecció de l’escola: el seu nen va a escola pública i el meu no. ‘Tu no has estat mai molt d’esquerres’ em diu el molt cabronàs. Es pot tenir la santa barra de dir això quan la seva escola pública és el Costa i Llobera? Aquella escola de la progressia barcelonina, originalment privada, que van convertir en pública ells mateixos per pagar menys alhora que es posaven l’etiqueta d’esquerrans? Aquella que les pijes et diuen, ‘es pública, pero es distinta’?

Pensant en aquest esquerrà d’etiqueta, sento per Catalunya informació un mini-entrevista a Marina Llansana. L’espai es diu: té la paraula el diputat...i consisteix en un seguit de preguntes curtes enllaunades que van fent per setmanes als diputats del nostre Parlament. Quan la veu demana si la diputada té una mútua privada, la diputada diu que sí i s’afanya a aclarir que la té per un problema de salut que va tenir fa molt de temps. Aleshores la veu demana si confia en la sanitat pública, aleshores la diputada aprofita per demostrar orgullosament el seu esquerranisme i declara ben ufanosa que la seva primera opció és sempre la medicina pública.

I jo pregunto:
Qui és més d’esquerres aquell que podent pagar una escola privada o concertada ho fa, o aquell que podent fer-ho va a la pública?
Qui és més d’esquerres aquella que tenint mútua privada fa ús de la pública, o jo que pago i uso la privada?

Sembla que alguns, malgrat tenir discurs de menja-capellans, tenen ben interioritzat el concepte de penitència i els sembla que si van a la pública és una manera de purgar els seus pecats. No et sembla Marina que amb la teva actitud només fas més llarga la cua de la sanitat pública i n’incrementes les despeses?

Vosaltres què faríeu? La solució

2008-10-28T10:18:00.010+01:00

Des que dissabte em va caure la ditxosa càmera (vegeu post anterior) a les mans m’he sentit guardià d’un secret que només he compartit amb vosaltres i la he conservat gelosament dins la meva maleta, extraient-la només sota la seguretat de la balda del lavabo. Ahir a la nit però, quan ja érem al llit i mancat de consell, vaig decidir mostrar l’objecte del dilema a la meva dona sota promesa de no explicar-ho a ningú. Ella, intel·ligent i prudent on n’hi hagi, va restar en silenci fins la visió completa de les seqüències per poder parlar amb total coneixement de causa. Varem convenir que no podíem permetre de cap manera que un fet fortuït i involuntari com aquest pogués generar una tibantor irrecuperable amb uns veïns tant interessants. Resolgué que la única manera de restablir l’equilibri era que, en justa correspondència, no els podíem retornar la càmera sense incloure-hi la nostra participació. Donant gràcies a Déu per haver-me donat com esposa la viva reencarnació del Rei Salomó, vaig plantar la càmera a la tauleta i em vaig posar a la feina traient pit com en els millors temps. Val a dir que no em va costar gota entrar en situació donat que tanta veïna a la retina ja m’havia posat a to.

Orgullós com mai, aquest matí he passat per casa seva a fer acta de devolució, explicant-li on i quan la vaig trobar. M’ha respost que no entén com podia haver anat a parar a garatge si ell no hi guarda el cotxe, però està immensament agraït per que, havent-la extraviat la mateixa nit del seu aniversari fa més d’una setmana, ja la donava per perduda. Una suor freda m’ha recorregut el cos i les cames encara ara em tremolen. Si aquest fill de puta diu la veritat he fet el ridícul més espantós de la meva vida.

Vosaltres què faríeu?

2008-10-27T11:19:00.007+01:00

Aquest dissabte vaig trobar una càmera digital en l’aparcament on guardem el cotxe. En consultar-ne el contingut, amb la sana intenció de tornar-la al legítim propietari, vaig comprovar que pertany a uns nous veïns amb qui hem tingut certa relació per raó de l'edat coincident dels nostres fills. De fet, fa unes setmanes varem convidar el seu a l'aniversari del nostre, i en recollir-lo varem emparaular un futur sopar. Sé que la càmera és seva per que les primeres fotos corresponen a una sobretaula d’un sopar, sembla d’aniversari, on apareixen somrient amb les retines vermelles per el maleït flash. La resta d’arxius són vídeos que no mostren en cap moment la cara i ja us els podeu imaginar. Són tres vídeos on la protagonista és sempre ella i com a les bones pel·lícules tenen final feliç. Trobo molt intel·ligent la precaució de no mostrar la cara per evitar el perill de trobar-te penjat al youtube si mai els perds, com és el cas, però noi, mai has de barrejar les imatges íntimes amb les familiars.
Avui he vist un cartell a l’ascensor anunciant la pèrdua de la càmera i donant un número de mòbil, però encara no he tingut valor de trucar ni entenc com ell ha tingut valor de penjar el cartell. Com el podré mirar a la cara sabent que ell sap que jo sé el llistat d’objectes que es passegen per l’entrecuix de la seva santa esposa? No m’atreveixo. Vosaltres què faríeu?

Rebecca, 1940. Alfred Hitchcock

2008-10-22T10:49:00.011+02:00

Una noia orfe, senzilla i insubstancial, procedent de l'Amèrica profunda, exerceix de dama de companyia d'una rica esnob novaiorquesa durant el seu estiueig a Montecarlo. D'amagat de la senyora viu una història d'amor, amb un riquíssim vidu aristòcrata anglès, que acaba en casori precipitat i improvisada lluna de mel. En arribar a la seva nova llar la noia es troba amb un fabulós palau infestat de servei i de pre-existències que la converteixen constantment en segona Mrs de Winter. A tota hora rep notícies de l'incomparable bellesa de l'amfitriona original, de l'adoració que rebia del seu entorn, de les seves aptituds per a la vida social, i del seu gust refinat. El convenciment de que el seu espòs, George Fortescue Maximilian de Winter, segueix enamorat de la seva primera dona, la condemna a ridículs intents d'emulació de la inimitable.

Un home senzill, insubstancial, procedent del socialisme profund, arriba al Palau de la Generalitat amb poc més de la meitat de diputats que acostumava a treure Pujol. Mai un home tant baix feu una ombra tant llarga. La síndrome de Rebeca és inevitable. Fins i tot, abans de la consumació dels fets escolliren un lema pujolià: Fets, no paraules. El mateix Iceta declarava que Montilla s'assemblava més a Pujol que no pas Mas. El darrer discurs del nou President sembla un extracte de la web del president Pujol. Ridículs intents d'emulació de l'inimitable.

La pel·lícula fa un gir espectacular quan descobrim que Maximilian no sofreix cap enyorança si no que pràcticament fou ell qui la va matar. Mr de Winter no vol cap succedani si no una esposa amb personalitat pròpia que imposi el seu estil. Catalunya, ja ho ha dit dues vegades, no vol còpies barates, vol un nou líder amb una Casa prou Gran per encabir-nos-hi a gust.

Entre temps (II)

2008-10-06T14:53:00.010+02:00

Avui fa una setmana que involuntàriament vaig iniciar la protesta nudista per la temperatura de l’aire condicionat (vegeu post anterior). Aquests dies ens han donat anècdotes de tots colors i ja puc dir del cert que hi haurà un abans i un després. Algun del mites eròtics de l’oficina ha caigut, diguem-ne pel seu propi pes, i alguna mosca morta ha guanyat més d’un punt. Els esdeveniments més picants me’ls guardo per un altre dia, però us puc avançar que la vaga ha estat àmpliament seguida per la trentena de persones del nostre sector i àdhuc per visitants esporàdics que ens han sovintejat més de l’habitual.

És important recalcar que cadascú s’ha adherit a la campanya segons el seu criteri, de manera que els nus integrals no érem ni una dotzena i la resta han optat per els calçotets, les calcetes, el tanga, el biquini, el banyador sencer,... etc. M’ha semblat especialment simpàtica la solució que han trobat les dues administratives més granadetes de la colla per complir amb els companys i no mostrar les pelleringues, han vingut cada dia amb tovallola i xancletes com si sortissin de la dutxa. Moníssimes. He trobat fins i tot valuós el gest dels meus dos enemics del primer dia que han accedit a presentar-se sense corbata.

El Manolo però, s’ha passat la setmana dient-me que no ho hauríem hagut de permetre. A tots els que no van a pèl els anomena tèxtils i m’assegura que són uns imbècils renegats que van a favor de l’adversari, ‘si estan amb nosaltres que s’ho treguin tot, si no ja es poden vestir i que no perdin més el temps’. Mica en mica s’han anat fent grupets de tal manera que les que duen sostenidors critiquen a mort les que no en duen i aquestes s’horroritzen quan veuen un integral reposant el cul a la cadira entapissada. Amb les del banyador ja directament ningú hi parla.

La propietat va accedir a rebre’ns aquest dilluns al matí i la reunió del passat divendres es va convocar per escollir els representats que hi havíem d’enviar. En principi hi havia un consens general per enviar a la Carolina, sector banyador de natació, però al final no em pregunteu per què, hem acabat escollint els descorbatats, que es veu que tenen la gran avantatge de ser vegetarians. No ho he entès gaire, però el Manolo està convençut que si aconseguim que un tèxtil defensi el nudisme ja ho tindrem tot guanyat. El que sí hem fet bé és el pacte unitari. Hem establert la xifra mínima acceptable en cinc graus Celsius per sota de l’actual.

Fa una estona que han tornat els nostres negociadors. Si fa o no fa s’han trobat amb aquesta resposta: Quatre graus? Però per què voleu rebaixar tres graus si amb dos ja n’hi hauria prou. Vinga quedem que baixem un grau i no en parlem més. Evidentment estem celebrant l’èxit amb cava.

El grau,... suposem que aviat el baixaran.

Entre temps

2008-10-03T12:24:00.008+02:00

Aquests dies d’entre temps vestir-se pel matí és tot un repte, mai saps si farà fred o calor. En el meu cas el problema s’agreuja per la situació de la meva oficina. Treballo a la tretzena planta d’un d’aquests fabulosos edificis moderns vidriats als quatre vents. La nostra planta no té la climatització sectoritzada i els companys de planta que treballen al sector nord, des d'on controlen el termòstat, fa dies que han decidit posar la calefacció. Els del sector Sud, amb el sol que peta, suem més que un Montilla en un míting.

El cas és dilluns va ser un dia d’aquells que et lleves amb el peu esquerra i tot et surt del revés. Anàvem tard i el nen em va fotre la papilla per sobre. Com que no hi havia temps per més, el marrec va anar a escola sense esmorzar i jo en boles. Sí, tal com sona, vaig sortir en pilota picada. Si hagués sortit amb mitjons i sabates, amb roba interior i americana a sobre m’haurien pogut prendre per despistat. Vaig pensar que la nuesa absoluta em seria respectada com a opció personal.

Cal que faci especial esment de la tolerància i l’educació de la gent de Barcelona. Els únics que em miraven de manera especial van ser quatre turistes que baixaven per les rambles. En deixar el nen a la guarderia, la Noèlia em va preguntar amb naturalitat, com cada dia, si el nen ja havia fet caca. Tot i que és cert que en sortir vaig veure de reüll com em mirava el cul, cal reconèixer que ho fa cada dia.

A la feina la cosa va anar diferent. En tinc dos a la meva planta que em tenen crucificat, a parer seu no faig res bé. Ja us podeu imaginar que van esclafir de riure tant fort com van poder. Per sort tinc uns quants i unes quantes incondicionals que es van posar a favor meu a la primera. En Manolo, el més desbocat de tots, de seguida va cridar: ‘En Joan Oliu té raó, si no ens apaguen la calefacció anirem en boles’. En ben poca estona ja teníem muntada una colònia nudista que feia goig.

Ja és divendres i seguim igual. Les coses han pres tal caire que no he tingut valor de tornar vestit a la feia, ara que m’han fet líder em sabria greu defraudar-los. Em diuen que en altres plantes, que ocupen companyies diferents a la nostra, estan seguint el nostre exemple. Segons m’informa el Manolo hi ha un error d’origen en la instal·lació de la climatització i caldrà que ens adrecem, com a col·lectiu, a la propietat de l’edifici amb un ultimàtum. Ara us haig de deixar per que tenim una reunió per parlar-ne. Dilluns us ho explico.

En faig 40

2008-07-07T14:43:00.007+02:00

Encara no estic segur si els de la meva edat pertanyem a una generació afortunada o desgraciada, però està clar que hem tingut una infància i joventut ben diferent a la dels nostres pares i encara més de la dels nostres fills. Nosaltres hem assaborit el gust de la llibertat. Si no el plaer de tenir-la, sí l'emoció de prendre-la.

Hem crescut mentre ho feia la nostra Nació. Escoltàrem Radio 4, hi trucàrem, i ens sentirem per antena en català. Disfrutàrem, en blanc i negre, del Terra d'Escudella, d'en Tarota, d'en Quim de Sempre,....Visquérem amb emoció la primera jornada d’emissions de TV3 i a darrera hora acaronàrem la pantalla amb 4 dits resseguint la senyera.

Hem viscut el pas de la dictadura a la democràcia, de l'educació en castellà a la immersió en català, del biquini al topless... Ens vàrem comprar una motocicleta amb el sou de la primera feina d'estiu i la conduïrem sense casc, penetràrem sense barreres el sexe que baixava d'Europa, coneguérem les autopistes a 180km/h i hem tastat totes les drogues que hem tingut a l'abast sense prendre mal. Els amics que perdérem pel camí només foren la demostració de la nostra immortalitat.

Hem conegut una terra en la que es podien trobar cales solitàries, esquiar sense cues, omplir el dipòsit amb dues mil peles, aparcar en doble fila, entrar a l'universitat amb notes humanes, fer foc al bosc, dormir a serena, beure al carrer i demanar un cafè amb gel sense que et portin un cafè amb llet.

Hem tingut un país que era nostre.

Doctor, vull que em castri

2008-06-20T15:19:00.005+02:00

Dues notícies molt semblants:

El Gobierno se blindó en el Parlament en vísperas del congreso de ERC

En política, como en medicina, es mejor prevenir que curar. El tripartito siguió a rajatabla esta máxima en vísperas del congreso de Esquerra Republicana al incluir una enmienda en la ley del Gobierno que, de aprobarse definitivamente, dificultará la presentación de una moción de censura contra el presidente de la Generalitat. El tripartito elevará de 13 a 27 el número de diputados necesarios para impulsar una moción de censura. Con el cambio y sobre la base de la actual correlación de fuerzas, los partidos que saldrían más perjudicados serían el PP (14 diputados) y ERC, cuyos 21 escaños ya no serían suficientes para impulsar una moción de censura.

Por extraño que pueda parecer, los republicanos, representados por Anna Simó en la ponencia que redacta la ley, no han hecho nada para evitar que la moción prospere. Es más, Esquerra Republicana figura como firmante de la enmienda junto al PSC y a Iniciativa per Catalunya. La modificación fue propuesta por el tripartito el pasado 9 de mayo, a un mes del congreso de ERC. Si no hay ninguna modificación de última hora la enmienda se incluirá en la ley.

Miembros de la ponencia que elabora el texto explicaron ayer que a la dirección de la republicana ya le viene bien el cambio, pues podría ser una fórmula de autoprotección para evitar que, ante una eventual sentencia del Tribunal Constitucional contra el Estatuto, las siempre irascibles bases del partido puedan forzar a sus dirigentes a abandonar el Gobierno y a presentar una moción de censura. Este escenario, desmedido para algunos, factible para otros, figuraría, según estas fuentes, en el origen de la enmienda.

Doctor, quiero la castración química.

Haré cualquier cosa para no caer en lo mismo.

Igualtat

2008-05-23T15:00:00.007+02:00

La Carme Chacón té alguna cosa que em posa malalt. Veig en ella la definició vivent de la falsedat, allò que en prodríem dir una mentida amb potes. És una pija que es diu d'esqurres, una pacifista al capdavant dels militars, una progressista que quan es queda embarassada corre a casar-se, una espanyolista que fa anomenar Miquel al seu fill, una feminista que fa anomenar Barroso al seu fill després d'haver votat la llei que permet posar primer el cognom de la dona.

Els socialistes són uns experts en les formes, no importa el contingut. L'operació dona-catalana-embarassada-mana-ferms-als-militars els ha sortit rodona. Aquell que la critiqui és sexista, retrògrad, feixista, o tot a la vegada i a sobre les crítiques no fan res més que augmentar la popularitat del partit i de la mentida ambulant.

Carme Chacón ha parit a la sanitat pública, però sense compartir habitació com tothom si no en una zona acordonada per guardes de seguretat i tapada amb bambalines. Carme Chacón passarà a viure a l'interior del Ministeri de Defensa i portarà el nen a la guarderia pública, la del Ministeri de Defensa, la mateixa que la filleta dels Prínceps. Carme Chacón només farà dos mesos de baixa per que els partirà amb el seu marit, que ja m'explicareu per que els necessiten dos mesos de baixa amb tant de servei 'públic' al seu abast.

Carme, sigues una mica sincera i diga'ns un dia quanta gent tens al teu servei a la residència del ministeri durant els dos mesos de baixa. Qui cuina? Qui neteja? Qui estén? Qui baixa les escombraries? Qui obre la porta? Qui fa la compra? Qui porta el cotxe al mecànic? Qui agafa el telèfon? Per què vols dos mesos de baixa? i el teu marit?

Sort que quan m'enrabio amb tu sempre em queda el mític article d'en Sostres.

Per la carretera de la Roca passa en Carretero carregat de rocs

2008-04-03T14:36:00.007+02:00

Quan preneu l'AP7, de Tortosa en avall, no deixeu el volant ni un instant. En qualsevol moment una ràfega de vent us pot apartar del carril, jo ja porto uns quants ensurts. El passat cap de setmana vaig veure un camió bolcat al voral. Un entès em va explicar que el perill de bolcada per vent és proporcional a la dimensió lateral del vehicle i inversament proporcional a la massa, vaja que el camió anava buit i va caure amb la mateixa facilitat que la casa de palla del porquet mandrós.
El cas és que de seguida vaig pensar en aquells globus de la manifestació de l'1 de Desembre, segur que els recordeu: unes immenses boles d'aire fetes a imatge de la proposta buida del referèndum per a la independència a la que s'aferra en Carod quan vénen mal dades. Els globus anàven passant de puny en puny, segons el vent, sense criteri, sense destí, sense projecte, magrejats i maltractats sense vergonya. Perfecte metàfora de l'ús que es fa avui de les paraules independència, esquerra,... que acaben tenint un regust de xiclet usat que fa vomitera.
Si sempre he trobat negatiu que un partit s’apropiï de la causa independentista con si en fossin els únics, encara més vergonyós és que en Carod faci seva una proposta de referèndum que només tindria èxit en tant en quant fos un projecte de país. Mai podrà triomfar una proposta que personalitzi un personatge com ell que és capaç de generar més rebuig que adhesions.
Sortosament avui a Catalunya corren aires nous, molts ja hem votat de tot i no ens queden forats per desvirgar. Els nous vents escombraran els grans projectes buits, els grans farsants, els marcapaquets i els inflapits de tripes buides. Avui la millor recepta és conduir un carro carregat de rocs, d'idees, de projectes, d'honestedat, de fidelitat, de rectitud i de ganes de treure'ns d'aquesta merda en la que ens estem ofegant.

Deixeu les paraules en pau

2008-03-23T16:40:00.010+01:00

Per culpa d'un recent post de l'Arnera he agafat el mal vici de llegir els posts d'en Xavier Mir. Avui veig que s'alegra que un altre conseller nacional de convergència surt de l'armari, i no estem parlant d'un altre membre de la magnífica plataforma convergai liderada per el convergent Jordi Arcarons, estem parlant del Joan Fonollosa i el seu article a l'AVUI on manifesta que la independència és l’únic camí i proposa una refundació de Convergència.

Xavier, jo no sé si d'això en diria sortir de l'armari, no m'imagino en Fonollosa amagant la seva consciència nacional fins a reunir el valor necessari d'escriure aquest article.

Més enllà que a ERC siguin independentistes (caldria parlar-ne) i d'esquerres (caldria parlar-ne encara més), a la direcció actual d'ERC li ha convingut vendre la idea que ells són els independentistes i ells són els d'esquerres, tu no n'ets per que la paraula la tinc jo. Tant ho han fet que molts ingenus s'ho han empassat i veuen en l'independentisme verbalitzat de tants convergents un primer pas per acabar votant ERC.

Doncs amic Mir, crec que això és un greu error, actualment el partit del món que atrau més independentistes catalans és CiU. Segons la darrera enquesta d'El Periódico 420.154 votants de CiU votarien a favor de la independència mentre només ho farien 337.647 votants d'ERC. Això era segons una enquesta d'Octubre 2007 i record de vot de Parlament 2006. Tenint en compte que a les darreres generals ERC ha obtingut només 296.473 vots, caldrà reconèixer que la cosa està molt pitjor.

I si ja fa pena aquest intent de presentar-se com 'els independentistes' (quan a CiU n'hi ha més) fa encara més vergonya l'intent de patrimonialització de les esquerres en front de les dretes que són conceptes que ja ningú sap explicar, que només s'enuncien com a frontera entre nosaltres i els altres, fins al punt que ara resulta que en Carretero representa la dreta per que resulta que parla poc d'esquerres. Demencial.

Veient aquest mal ús de les paraules (mai s'arriben a debatre els conceptes), vaig entenent el perquè dels recents episodis de crema d'imatges monàrquiques. Es tracta d'anar alliçonant la canalla, d'assegurar-se que quan arribin a la majoria d'edat estiguin segurs de ser d'esquerres, republicans i independentistes.

Contràriament al que marca el dogma actual d'ERC, el fet que en Carretero no parli d'esquerres, ni de republicanisme, ni fins i tot d'independència, em sembla un avanç. Ja n'estic fart d'aquestes parauletes que ens han penjat sobre un decorat de Far West i que em vaig empassar quan el Carod em va mirar als ulls dient 'feu-me confiança'. M'interessa molt més sentir algú dient que ERC ha de pactar amb altres forces polítiques quan sigui per avançar en l’autogovern de la nostra Nació, que un partit de govern ha d’estar disposat a estar a l’oposició i que els partits frontissa o satèl•lits no són mai majoritaris,que ERC ha de ser un paradigma de bones maneres i de radicalitat democràtica.

Deixeu d'enganyar-nos debatent paraules, que comenci el debat d'idees.

¡Rajoy Presidente, Cataluña independiente!

2008-03-10T16:23:00.007+01:00

A veure quan s'adonen els del PP que els primers beneficiaris de la nostra independència són ells.

La parelleta cega (II)

2008-01-14T14:04:00.004+01:00

Ja ho hem fet per primera vegada des de la nit dels fets. Aquestes dues setmanes de normalitat fingida, esquivant-nos com si enrampéssim, sense collons de parlar del tema han estat terribles, no saber què passa pel cap de l'altre és el més desquiciant que hi ha per una parella.

Ha estat diumenge al matí sortint de la dutxa com li agrada a ella. Arribo a l'habitació amb la tovallola embolicada a la cintura i me la trobo estirada amb la bufanda lligada al cap, tota una manera de posar el nus de la qüestió sobre la taula, o sobre el llit. En lloc de posar-me al damunt he decidit tensar la situació estirant-me al costat posant absurdament una cara de perdonavides que ella no podia veure. El meravellós del cas és que no ha entès la meva ridícula actitud i pensant que m'apuntava al joc de voyeur ha començat a treballar-se el cos a poc a poc. Les puntes del mugrons, les cuixes, l'interior de les cuixes...Hi ha quelcom de fascinant en la masturbació femenina, aquesta manera d'arribar a l'èxtasi d'un cos sense erecció aparent, només amb fregaments dactilars d'una petita part del cos genera per a un home una certa enveja i un fort atractiu, no em cansaria mai de mirar-la. Malgrat tot, no he deixat que arribés sola al final, la he penetrat a temps de compartir el final que ha sigut llarg i memorable.

Mentre encara era a dins seu, una veu trencada des de sota la bufanda ha dit: em perdones? Li he destapat la cara, li he llepat les llàgrimes i la he besat.

Estimeu a la vostra dona. Estic segur que us estima.

La parelleta cega

2008-01-03T10:35:00.003+01:00

Hem començat l'any, com és la nostra tradició, en una masia llogada. Enguany al Priorat, una contrada ben recomanable tant per els seus paissatges com per les seves menges.

Com mana també la nostra tradicó vàrem acabar jugant a la parelleta cega. El joc, com ja sabeu, demana la concurrència d'un nombre indeterminat de parelles ben avingudes i relativament de bon veure. S'escull una parella a l'atzar, se'ls tapen els ulls, se'ls treu la roba i són conduïts a habitacions separades per la resta de jugadors del sexe oposat. Allà se'ls proporciona l'orgasme mitjançant mètodes manuals, genitals, vegetals, mecànics, orals o els que dicti la imaginació dels participants. És un joc que té tots els avantatges de l'adulteri o el canvi de parella sense els seus inconvenients. Com podràs retreure a la teva dona els seus crits de plaer des de l'habitació del costat mentre tu et corries entre sis o vuit mans. A quin dels teus amics dirigiràs els teus gelos si probablement acabes de penetrar la seva dona? L'endemà s'imposa un silenci murri amanit amb el convenciment que a la teva habitació hi va haver més gresca a l'altre Tots tenim tendència a pensar més be de la nostra parella que de nosaltres mateixos, en fi, que no preguntes per no haver de confessar i mantens la tensió fins al següent sorteig.

Aquesta vegada però ens ha sortit malament. En Josep ha canviat de parella, hem perdut una de les ànimes de la colla i a canvi tenim una xicota que sembla viure sota l'ombra de la ex. Per acabar-ho d'adobar els participants érem massa pocs, només tres parelles i els escollits van ser precisament ells. A la Maria, la nova del Josep, se la veia neguitosa mentre li tapàvem els ulls, se li endevinava la por de no quedar a l'alçada de la substituïda. El Pere i jo vàrem ser els encarregats de conduir-la nua a l'habitació mentre la meva dona i la Mercè s'enduien al Josep tant contentes com sempre. La pobra Maria pareixia una verge morteta allà estirada com un pal, amb els braços rígids i la cara tapada amb la meva bufanda. Mentre l'acariciàvem amb prudència per arrencar-li algún desig, el seu cos tremolava mig de nervis mig de fred. Finalment el Pere es va atrevir a acostar-se a la zona zero i una lleuregíssima separació de les cames ens va animar. Va durar poc, d'una revolada la Maria es va aixecar i destapant-se els ulls es va dirigir a l'altra habitació. Per voler-ho evitar hi vam acabar arribant tots i veient la part del joc que no et toca veure. La dona del Pere estava asseguda sobre el mebre del Josep i la meva sobre la seva boca, excedint-se de llarg del rol establert.

El Josep i la Maria van deixar la casa aquella mateixa nit. Nosaltres quatre hem aguantat una nit més però sense parlar del tema ni de gairebé res. Ara la meva dona ha sortit a comprar regals i jo no em puc treure del cap les seves caderes obertes sobre aquell bandarra. Confesso que és una imatge que m'exita, ja m'hi he fet una palla recordant-la, però se m'han tret les ganes de follar-me-la.

Endevinalla

2007-11-26T15:01:00.004+01:00

1.- Primera Tinent d'Alcalde Sant Just Desvern
2.- Regidora de relacions institucionals a l'Ajuntament de Sant Just Desvern
3.- Presidenta de l'Àrea de Política Territorial, Habitatge i Medi Ambient a l'Ajuntament de Sant Just Desvern
4.- Regidora d'urbanisme i habitatge a l'Ajuntament de Sant Just Desvern
5.- Presidenta de PROECSA *
(*) Aclariment: PROECSA és Promocions Econòmiques Santjustenques, SL i depèn de Promocions Municipals Santjustenques, SA (PROMUNSA)
6.- Presidenta i Consellera delegada de PROMUNSA ** Promocions Municipals Santjustenques, SA
(**) Aclariment: PROMUNSA depèn de Ajuntament de Sant Just Desvern
7.- Membre Consell Nacional PSC-PSOE
8.- Secretaria de política institucional de la executiva del PSC del Baix Llobregat
9.- Vocal Consell Català de la Salut en representació dels Consells Comarcals de Catalunya
10.-Vocal Medi ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona
11.- Presidenta Fundació Caviga
12.- Vocal Consorci Sanitari Integral
13.- Presidenta Delegada de l'Àrea Infrastuctures Urbanisme i Habitatge de la Diputació de Barcelona

La endevinalla no és qui ostenta tots aquests càrrecs, imagino que ja ho sabeu.
La endevinalla és quan suma tot això. En Euros vull dir.

La segona endevinalla, més complicada, seria esbrinar com es pot fer compatible aquesta acumulació de càrrecs amb la LLEI
21/1987, de 26 de novembre, d'incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat (DOGC núm.
923,de 4.12.1987)