Aquest dissabte vaig trobar una càmera digital en l’aparcament on guardem el cotxe. En consultar-ne el contingut, amb la sana intenció de tornar-la al legítim propietari, vaig comprovar que pertany a uns nous veïns amb qui hem tingut certa relació per raó de l'edat coincident dels nostres fills. De fet, fa unes setmanes varem convidar el seu a l'aniversari del nostre, i en recollir-lo varem emparaular un futur sopar. Sé que la càmera és seva per que les primeres fotos corresponen a una sobretaula d’un sopar, sembla d’aniversari, on apareixen somrient amb les retines vermelles per el maleït flash. La resta d’arxius són vídeos que no mostren en cap moment la cara i ja us els podeu imaginar. Són tres vídeos on la protagonista és sempre ella i com a les bones pel·lícules tenen final feliç. Trobo molt intel·ligent la precaució de no mostrar la cara per evitar el perill de trobar-te penjat al youtube si mai els perds, com és el cas, però noi, mai has de barrejar les imatges íntimes amb les familiars.Avui he vist un cartell a l’ascensor anunciant la pèrdua de la càmera i donant un número de mòbil, però encara no he tingut valor de trucar ni entenc com ell ha tingut valor de penjar el cartell. Com el podré mirar a la cara sabent que ell sap que jo sé el llistat d’objectes que es passegen per l’entrecuix de la seva santa esposa? No m’atreveixo. Vosaltres què faríeu?
7 comentaris:
seriosament; els hi tornava, amb cara de pòker, explicant que has vist les fotos de l'àpat familiar.
fent conya; els hi tornava dient-lis, mentre feia el ullet, que per fi has aconseguit saber què és el que oculta el codificat del plus.
en tot cas, els hi tornava segur!
Jo tinc un altre història semblant:
Un dia amb la Adsl de casa, vaig veure que anava una mica lenta. Vaig posar-me a investigar la senyal i resulta que en comptes de ser prop del 100% com era normal, era només del 40%. Per sorpresa meva, l'antena del meu ordenador s'havia connectat a una nova Adsl que no era la nostra. Aquesta nova xarxa estava totalment oberta i sense protecció. No sabia de quin veí podria ser, per això vaig provar d'entrar al seu discs durs (fàcilment si saps una mica i l'altre no te n'idea) i sorpresa tot el seu disc dur estava a la meva disposició.
En el primer cop d'ull vaig trobar alguns directoris amb noms una mica especials, però malgrat la meva curiositat em frisava per entrar-hi, vaig frenar-me per ètica i respecte a la intimitat dels altres.
Un dels directoris portava el nom de la dona d'una parella que vivien en una casa que feia poc que havien comprat. Eren ja no molt joves però força agradables. Ell semblava molt cremat i ella malgrat que era simpàtica, tenia una mirada de cendre, d'aquelles que he vist en els malalts terminals o els que han cavalcat molt de temps amb el cavall.
No vaig voler continuar.
L'endemà quan els vaig veure, els vaig explicar havia vist que tenien una nova Adsl, i que estava sense encriptar. Els hi vaig dir que l'encriptessin de seguida si no volien que algú entres al seu ordinador. Cap al tard la Adsl ja estava encriptada.
En el teu cas, Joliu, el que faria seria dir que l'has trobat i la donaria sense donar cap explicació. En aquest cas, sobren les paraules i tot el que diguis pot ser servit en contra teva.
Ostres Joliu, el tema és delicat. Mira, jo li tornaria, no sé, tú no tens cap culpa que en aquesta càmara hi hagin segons quines fotos, que per altra banda són molt normals en qualsevol parella. Però fes-ho ja perquè quant més temps passi més en evidència quedaràs tú... sinó llença-la per la finestra i te'n oblides...saludus
Benvolgut Joliu
Jo la tornaria, discretament, anònima, en un sobre/bossa a la seva atenció, sense indicar-ne el remitent.
Com un donatiu dels senyors, com tu, que no volen signicar-se mai, podent-ho.
I si cal una tercera persona per a fer-ne el lliurament a la seva llar, qualsevol amic t'ho farà de bon grat. Això sí, com han dit abans, quan abans millor. I un oblit senyorívol gairebé total.
Salutacions
Andreu
Ui, jo faria com si res, com si no hagués vist les fotos, i els la tornaria de seguida...
Torna'l tranquil·lament què no passa res, sempre pots negar haver vist el contingut o no mencionar més contingut què les fotos del sopar.
Toca tornar-los-la, benvolgut Joliu, ja sia en mà, com si res, amb naturalitat, ja sia deixant-la anònimament al pom de la porta de casa o al retrovisor del cotxe.
Si els la entregues en mà, sempre els quedarà la tranquil.litat que qui ha visualitzat la cinta no té manies en anar conill a treballar, i que per tant el contingut no l' haurà escandalitzat.
Si els la tornes anònimament sempre viuran amb una recança que els pot dificultar el desenvolupament del seu imaginatiu món de la parella.
Salut i coratge,
Cesc.
Publica un comentari