divendres 3 d’octubre de 2008

Entre temps

Aquests dies d’entre temps vestir-se pel matí és tot un repte, mai saps si farà fred o calor. En el meu cas el problema s’agreuja per la situació de la meva oficina. Treballo a la tretzena planta d’un d’aquests fabulosos edificis moderns vidriats als quatre vents. La nostra planta no té la climatització sectoritzada i els companys de planta que treballen al sector nord, des d'on controlen el termòstat, fa dies que han decidit posar la calefacció. Els del sector Sud, amb el sol que peta, suem més que un Montilla en un míting.

El cas és dilluns va ser un dia d’aquells que et lleves amb el peu esquerra i tot et surt del revés. Anàvem tard i el nen em va fotre la papilla per sobre. Com que no hi havia temps per més, el marrec va anar a escola sense esmorzar i jo en boles. Sí, tal com sona, vaig sortir en pilota picada. Si hagués sortit amb mitjons i sabates, amb roba interior i americana a sobre m’haurien pogut prendre per despistat. Vaig pensar que la nuesa absoluta em seria respectada com a opció personal.

Cal que faci especial esment de la tolerància i l’educació de la gent de Barcelona. Els únics que em miraven de manera especial van ser quatre turistes que baixaven per les rambles. En deixar el nen a la guarderia, la Noèlia em va preguntar amb naturalitat, com cada dia, si el nen ja havia fet caca. Tot i que és cert que en sortir vaig veure de reüll com em mirava el cul, cal reconèixer que ho fa cada dia.
A la feina la cosa va anar diferent. En tinc dos a la meva planta que em tenen crucificat, a parer seu no faig res bé. Ja us podeu imaginar que van esclafir de riure tant fort com van poder. Per sort tinc uns quants i unes quantes incondicionals que es van posar a favor meu a la primera. En Manolo, el més desbocat de tots, de seguida va cridar: ‘En Joan Oliu té raó, si no ens apaguen la calefacció anirem en boles’. En ben poca estona ja teníem muntada una colònia nudista que feia goig.

Ja és divendres i seguim igual. Les coses han pres tal caire que no he tingut valor de tornar vestit a la feia, ara que m’han fet líder em sabria greu defraudar-los. Em diuen que en altres plantes, que ocupen companyies diferents a la nostra, estan seguint el nostre exemple. Segons m’informa el Manolo hi ha un error d’origen en la instal·lació de la climatització i caldrà que ens adrecem, com a col·lectiu, a la propietat de l’edifici amb un ultimàtum. Ara us haig de deixar per que tenim una reunió per parlar-ne. Dilluns us ho explico.

9 comentaris:

Noctas ha dit...

Sensacional aquest relat..saludus

Elies ha dit...

je je je, ets un catxondo...

a veure com acabes aquesta història...

Andreu ha dit...

Benvolgut Joliu,

Sort que els nous edificis són intel.ligents,........

I els de l'altre cantó de la planta, són del morro fort?

En Boig i asa podria, ara que en parla, fer una funció arbitral, si ho demaneu les parts..

Un consell no demanat, benvolgut amic: ara que has assolit, per mereixements propis, el lideratge dels "escalfats" (anava a escriure "calents" però m'he aturat a temps), el salt a la política es el proper pas.

Fabulós post i meravellosa actuació, la teva, benvolgut Joan.

Cordialment, i solidari, sempre,

Andreu

Cesc. ha dit...

Estimat Joliu,
Sectorialitzar la climatització per mitjà de vàlvules de zona motoritzades és força senzill...però espera' t i gaudeix de veure quants adeptes s' uneixen a la teva iniciativa.
El tema m' ha recordat una vegada que vaig haver d' assistir a un congrés d' una empresa prop de la selva negra a Alemanya...i el gerent ens va dur a tots a un balneari nudista. Ho vaig trobar genial, ara hi va haver qui va fugir esgarrifat...cap a l' aeroport.
Salut i independència,
Cesc.

L'Espelt ha dit...

Bé, potser pixo fora de test, però crec que t’has deixat un parell de coses:
- Segur que del teu sou et descompten (sense demanar permís) la part de calefacció corresponent per escalfar tota la planta, obviant que tu (i els teus companys de zona) detesteu la calefacció doncs no us produeix altre cosa que ofec.
- “hi ha un error d’origen (Constitució?) en la instal•lació de la climatització i caldrà que ens adrecem, com a col•lectiu, a la propietat de l’edifici amb un ultimàtum”, dius. Només espero que com a líder en que t’has convertit de tant noble causa, hagi anat bé la reunió del cap de setmana, i dilluns ens expliquis que la fermesa del vostre ultimàtum hagi donat els fruits desitjats.
Volen o sense voler-ho, l’enhorabona pel gest diferent, radical, definitiu, de plantar-te i anar en boles. La prova del teu encert és com t’han seguit els companys.
I és que el poeta ho ha deixat escrit:
“(...) Potser el secret és que no hi ha secret,
I aquest camí l’hem fet tantes vegades,
Que ja ningú no se’n sorprèn,
Potser caldria que trenquéssim la rutina,
fent algun gest desmesurat,
alguna sublimitat que capgirés la Història.
Potser també del poc que tenim ara
no sabem fer-ne l’ús que cal... qui sap!(...)”

Salut!!!

Dessmond ha dit...

Vaja, això és més agosarat que les vagues a la japonesa. Ara has de lograr que una dona s'apunti a la teva reivindicació. Aleshores serà que la cosa agafarà el tomb desitjat.

Andreu ha dit...

Amic Joliu

Si no ho poso ara, me n'oblido. Es un parèntesi. Llegeixo (i veig) avui, a La Vang. (pag 20), la nota manuscrita que el president del Banc de Sabadell (Josep Oliu) va fer arribar discretament, i directa, al president Pujol, dimarts a la tarda, a Sant Benet, on Pujol, Felipe G., Miquel Roca i d'altri, conferenciaven sobre lideratge, en el marc d'una magnífica jornada i mitja organitzada per l'Obra Social de Caixa de Manresa.

La nota deia i diu: "El Congreso ha votado en contra por 22 votos de diferencia".

Bé. Informació, interessant , del que havia passat a la Cambra de Representants, en la primera presentació del pla rescat de les institucions financeres i anticrush.

La questió que em vé al cap és el mtoiu pel qual aquesta nota està escrita en espanyol.

La nota l'escriu el President de l'únic banc català que ens queda, amb cara i ulls. El Sabadell. Em consta que el president del Sabadell parla en català. Com el seu pare li va donar exemple tants i tants anys.

I estic segur que també sabrà escriure en català. No tinc cap prova, ni informació directa, però n'estic segur.

El destinatari és l'ex-president Pujol. Tothom sap que la seva llengua sempre ha estat, es i serà, la nostra, el català, i son ja 50 anys de demostracions urbi et orbe arreu.

Quin mecanisme mental, psicològic, va ser el que li va fer escriure aquestes 11 paraules, i curtes, en castellà? Va ser una decisió automàtica, o meditada?

Potser en veure al Felipe G., a la vora d'en Pujol, li va entrar l'adoració a l'ex-líder espanyol?

No ho entenc, sincerament. No ho entenc. I l'entorn informatiu /relacions públiques del president del Sabadell ha tingut interès en que l'anècdota es conegui, potser per que creuen que es positiva per al Josep Oliu banquer?

La societat civil catalana, en molt bona part, dissortadament, és això, encara es això. Una nota interessant, al President Pujol, en castellà. I orgull en fer-ho.

Per què? Es sinceritat o interès?

per què es renuncia a la llengua gairebé sempre, alguns dels qui s'omplen la boca sobre la societat civil catalana?

Francament, això es més fomut que tenir al Monti de president.
El pare Oliu, com en Monràs, de ben segur, li haguessin fet la nota en català. Potser amb alguna falta, no ho sé, però l'haguessin fet en català. Per a adreçar-se a Jordi Pujol.

Però l'actual president del Banc de Sabadell, en això, no segueix l'exemplar conducta dels seus antecesors.

Per què? No ho entenc.

Cordialment,
Andreu

joliu ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Benvolgut Joan,

Disculpa que hagi posat aquest petit tema de la nota en castellà al teu bloc.

Estava segur que no hi tenies relació familiar, atès que el cognom és prou difós pel Vallès.

Tanmateix , si volia referir-me a la pèrdua de naturalitat catalana que es dona en determinada gent, no se sap per què, i el vaig posar al teu bloc per destacar, indirectament, la plena utilització del català que fas tu, gran professional de l'arquitectura, sense els tiquis miquis del banquer.

Però no pensava mai, valga'm Deu, en relacionar-vos.

Ben cordialment,
Andreu