Hem començat l'any, com és la nostra tradició, en una masia llogada. Enguany al Priorat, una contrada ben recomanable tant per els seus paissatges com per les seves menges. Com mana també la nostra tradicó vàrem acabar jugant a la parelleta cega. El joc, com ja sabeu, demana la concurrència d'un nombre indeterminat de parelles ben avingudes i relativament de bon veure. S'escull una parella a l'atzar, se'ls tapen els ulls, se'ls treu la roba i són conduïts a habitacions separades per la resta de jugadors del sexe oposat. Allà se'ls proporciona l'orgasme mitjançant mètodes manuals, genitals, vegetals, mecànics, orals o els que dicti la imaginació dels participants. És un joc que té tots els avantatges de l'adulteri o el canvi de parella sense els seus inconvenients. Com podràs retreure a la teva dona els seus crits de plaer des de l'habitació del costat mentre tu et corries entre sis o vuit mans. A quin dels teus amics dirigiràs els teus gelos si probablement acabes de penetrar la seva dona? L'endemà s'imposa un silenci murri amanit amb el convenciment que a la teva habitació hi va haver més gresca a l'altre Tots tenim tendència a pensar més be de la nostra parella que de nosaltres mateixos, en fi, que no preguntes per no haver de confessar i mantens la tensió fins al següent sorteig.
Aquesta vegada però ens ha sortit malament. En Josep ha canviat de parella, hem perdut una de les ànimes de la colla i a canvi tenim una xicota que sembla viure sota l'ombra de la ex. Per acabar-ho d'adobar els participants érem massa pocs, només tres parelles i els escollits van ser precisament ells. A la Maria, la nova del Josep, se la veia neguitosa mentre li tapàvem els ulls, se li endevinava la por de no quedar a l'alçada de la substituïda. El Pere i jo vàrem ser els encarregats de conduir-la nua a l'habitació mentre la meva dona i la Mercè s'enduien al Josep tant contentes com sempre. La pobra Maria pareixia una verge morteta allà estirada com un pal, amb els braços rígids i la cara tapada amb la meva bufanda. Mentre l'acariciàvem amb prudència per arrencar-li algún desig, el seu cos tremolava mig de nervis mig de fred. Finalment el Pere es va atrevir a acostar-se a la zona zero i una lleuregíssima separació de les cames ens va animar. Va durar poc, d'una revolada la Maria es va aixecar i destapant-se els ulls es va dirigir a l'altra habitació. Per voler-ho evitar hi vam acabar arribant tots i veient la part del joc que no et toca veure. La dona del Pere estava asseguda sobre el mebre del Josep i la meva sobre la seva boca, excedint-se de llarg del rol establert.
El Josep i la Maria van deixar la casa aquella mateixa nit. Nosaltres quatre hem aguantat una nit més però sense parlar del tema ni de gairebé res. Ara la meva dona ha sortit a comprar regals i jo no em puc treure del cap les seves caderes obertes sobre aquell bandarra. Confesso que és una imatge que m'exita, ja m'hi he fet una palla recordant-la, però se m'han tret les ganes de follar-me-la.


































7 comentaris:
Collons Joliu, m'has deixat glaçat. Vull dir que el tema te morbet i temperatura, molta, però m'imagino una situació així en “el dia després” i em quedo de pedra. ( fins i tor he remirat la data del post, no fos cas que fos una innocentada)
hehe
Ollons joliu, això va en serio?
Ni s’hem passaria pel cap a mi fer una cosa així, i suposo que a la meva dona tampoc.(crec jejejeje)
De tota manera ben mirat i rellegint el post, sembla una experiència ben excitant!!!!. M’has fet posar diguem una mica..... com t’ho diria? Calent?, ummm noto alguna cosa dura per sota dels pantalons!!!
I jo què el més morbós que vaig fer va ser un trio amb una ex i una amiga seva.
Suposo que es una manera de fer entre vosaltres què és dóna quan hi ha confiança; jo em penso que no em llençaria. De fet mai se sap, però mai m'ha passat pel cap.
Això només ho faria amb una “novieta” però mai amb una parella “de veritat”, em sembla força flipant. Potser és un post de contingut polític i cal llegir entre línies?
La darrera nit ha estat una mica freda. Mantenim un llenguatge carinyós però amb una certa impostura, ja veurem com petarà.
Alguna cosa em crema a dins però no li puc retreure res, era un joc lliurement acceptat per ambdues parts i del que me n'havia aprofitat abastament. Dins la teva habitació tenies una sensació d'impunitat semblant a al que sentim darrera l'anonimat del bloc on res es pecat i ningú te'n pot demanar explicacions.
Desenllaç aquí
Publica un comentari